dissabte, 31 de maig del 2008

'UNA LECTORA POC CORRENT', d'ALAN BENNETT


Publicat per Anagrama.Empúries en català i Angarama en castellà.

Brillant retrat sobre les aparences i les conveniències, un llibre escrit amb la subtil acidesa que caracteritza l'humor britànic: formal i directe, reflexiu i precís. He gaudit molt amb la història, la manera en que està escrita, la crítica tan real i, especialment, el final, genial, que s'ajusta perfectament al tarannà de tota la novel.la.

Ens explica com un fet tan inofensiu com és l'hàbit de la lectura pot, tractant-se de la Reina d'Anglaterra, esdevenir un problema d'estat, amb unes conseqüencies que arriven a ser, fins i tot, ridícules. Tot plegat ens fa reflexionar sobre la frivolitat de la societat que ens envolta però, això si, sense perdre el somriure.

Sílvia Tarragó

dimecres, 28 de maig del 2008

Dues propostes de còmic actual


MACEDONIA, de Harvey Pekar i Heather Robertson, il.lustrat per Ed Piksor i publicat per La Cúpula.

GHOST WORLD/MÓN FANTASMAL, guió i dibuix de Daniel Clowes publicada per La Cúpula.

Macedonia és una novel·la gràfica en tota la seva àmplia dimensió. Això vol dir un còmic de prop de 200 pàgines, amb una història per a adults i una càrrega de narració literària que utilitza, però, les imatges per explicar-nos històries de la vida actual, contundents i colpidores.

La protagonista i coautora de l’obra, Heather, és una jove estudiant idealista i compromesa amb la pau. Per fer la seva tesi doctoral, que planteja si es poden evitar les guerres amb el dret internacional, viatja a Macedònia, territori molt conflictiu, enmig del polvorí dels Balcans. Allí, es barrejarà amb les persones i coneixerà de primera mà el que els llibres d’història no expliquen.

Harvey Pekar és un guionista de referència del panorama mundial actual. Autor dels coneguts còmics American Splendor, il·lustrats per Robert Crumb i d’altres autors i passats al cinema amb èxit, domina els registres de la narrativa més actual, la que ens acosta als problemes i vivències de les persones. I en aquesta obra ho torna a demostrar de nou, deixant palès alhora que el còmic no és un art minoritari, sinó que pot equiparar-se a la literatura com a art de narrar.

I una altra proposta per a lectors que vulguin endinsar-se en el còmic més actual, Ghost World (‘Món fantasmal’), de Daniel Clowes, novel·la gràfica també publicada per La Cúpula i passada al cinema. Tracta la història de dues amigues i el seu camí cap a la maduresa en el món real, ple de contradiccions i descobriments

dilluns, 26 de maig del 2008

'EL LABERINTO DE LA ROSA', de TITANIA HARDIE


Editat per Suma de Letras.

La seva autora, Titania Hardie, ha escrit nombrosos llibres sobre folklore i màgia i és experta en esoterisme. A més, ha escrit també llibres infantils i està graduada en psicologia i literatura. Tot això fa de aquesta primera novel.la seva, una proposta força atractiva.

Narrada en dos temps: l'actual, en el qual es va desvetllant l'enigma, i el passat, que és on s'ha iniciat aquest; ens remet a una època de secretisme vinculat a l'astrologia, la càbala i la numerologia.

Un món apassionant i desconegut per a molts amb prou força i suficientment interessant com per a donar-li tant de pes a la història de l'època present, que acaba resultant romanticona i ensucrada pel meu gust.

Personalment crec que hagués guanyat molt si s'hagués donat més importància al temps i circumstàncies on es genera l'enigma i menys a les relacions dels protagonistes.

Sílvia Tarragó

dissabte, 24 de maig del 2008

'INDIGENT, COM JO', de MONTSE ASSENS I BORDA


Premi de Poesia Artur Simó 2007, editat per edicions Brosquil.

-Prop de tot
i lluny de res-

Tanco els ulls i apropant-me
a la incertesa que hi ha terra on trepitjo

decideixo
no volar mai més sota la pluja
d'un fum boirós color magenta.

-em quedo aquí
al centre de mi-



I des del seu centre, Montse Assens ens fa partíceps de la seva experiència en el món, del viatge que la fa conscient de la seva pertinença al cel i a la terra, que la retorna a la intimitat de pensar-se nua, com en nèixer, essent només el batec que s'encara a l'univers i, feliç, el reconeix.

Per a mi ha estat tota una descoberta aquesta veu propera en l'espai i el sentiment, ha estat com albirar un racó conegut des de l'òptica particular d'una altra persona, valenta, convençuda i feliç de saber-se tal com és i allà on és:

Indigent com sóc de la paraula
traço gargots il.legibles en aquest full
mentre sento el fred que cala els ossos
asseguda sobre la pedra del parc.



Sílvia Tarragó

dimarts, 20 de maig del 2008

'RES NO ÉS IGUAL A RES', de MARIA-ANTÒNIA GRAU I ABADAL


XI Premi "Alella a Maria Oleart" , editat per l'Ajuntament d'Alella i La Comarcal Edicions.

Ens diu Albert Calls al pròleg que aquest "és un recull en clau zen. És a dir, com l'arquer que és un amb l'arc, la fletxa i la diana, Maria-Antònia Grau, l'autora, ha escrit un llibre des del fons del cor, però amb un hàbil domini del vers, de l'estrofa, del poema i de la interrelació de cadascuna de les peces del conjunt, inclosa la connexió amb el possible lector".

Penso que, a més, demostra el mestratge que converteix l'arc, la seva veu, en l'instrument capaç de donar a la fletxa, la paraula, una trajectòria de delicada i precissa bellesa que acaba donant un sentit a tots i cadascún dels elements que formen part d'aquest trajecte...

Torna a ser a sol post el celatge malva
i l'ora fresca del vespre i la calma
d'una esquella pels marges en pendent.


Delicat tret que defineix per un igual emocions i situacions, recreació d'un passat que s'omple de màgia i, finalment, ens embolcalla.

Un plaer descobrir poemaris que, com aquest, ens reconcilien amb la bellessa del món.

Sílvia Tarragó

divendres, 16 de maig del 2008

Confesso que he viscut... 40 anys


Néixer el maig del 68 atorga al fet un toc de distinció o, si més no, el fa peculiar. Però es possible que, a més, aquesta notorietat distintiva tingui un matís profètic en l’ésser que arriba aquell mes, acostant-lo a la rebel·lia, a l’inconformisme, adreçant els seus ulls cap a la desesperació d’un món que el desagrada, mentre espurneja anhels damunt la llet maternal per a què creixi desitjant, sospirant per una societat que deforma la idea que va formar-se als seus ulls quan van obrir-se, avui fa exactament 40 anys.

Ignoro si va ser això el que va passar quan em van portar al món, dins la reberveració que des de París s’obria pas mentre jo ni tan sols caminava, quan tot just començava a despertar, com si encara no m’hagués nascut la consciència. Després, amb el temps, van arribar les passes que em vincularien al món, un món que s’obria més enllà dels meus membres, acabats de fer, i que van anar de l’alenada materna al cercle familiar, un cercle d’atencions i d’afectes, un paradís de la generosa devoció que es la materialització de l’amor, d’aquell amor, el veritable, el que protegeix i defensa.

Més endavant, els records, memòria del meu germà, el meu company, la meva meitat de món, un món que s’anava fent més gran per a encabir a un altre germà, el meu nen, el meu petit a qui jo volia protegir i cuidar sempre. Anys entranyables en els que, ni per casualitat s’intuïa l’egoisme, i en els quals el dolor era només una caiguda o, com a molt, un enuig que la tendresa absorvia i tot tornava a ser aquell cercle d’atencions i d’afectes, d’aquell amor, el veritable.

Aquell maig inquiet va anar quedant enrera i la consciència es va despertar, a la fi, començant a exigir. Volia saber, “la dels perquès” em deia la mare. Aquella necessitat de conèixer interrogava l’àvia, s’entretenia en detalls i anècdotes, però també assetjava a l’avi qui, de vegades, explotava la imaginació per a barrejar-la amb la mentida innocent que és més vistosa i sedueix la ingenuïtat, especialment la meva, tan voraç.

Després van venir les lectures, anys de descobriments que em van permetre conèixer fets però que també van apropar-me a la crueltat, al veritable dolor, a l’egoisme, a tot allò que al cercle, el meu cercle, no existia. L’adolescència va irrompre i, amb ella, la nostàlgia d’aquell temps feliç, únic. Sortir del cercle, endintsar-se a la selva social per a descobrir que l’individu no és persona i que no s’és sinó que es representa. La imatge que va formar-se la meva consciència, tenint com a referència el cercle aquell, va desmoronar-se esdevenint part del passat i, llavors, vaig sumar-me a l’engranatge humà que segueix girant mentre l’esclavatge es perpetua amb altres noms.

No m’agrada el món on visc, per haver nascut el maig del 68 o perquè sóc com tots els que senten i pensen com jo, els que van néixer llavors, abans o que naixeran després, com els que acosten les seves mans, com el company, el que comparteix la meva vida, com l’amiga, la que escolta i recolza, com les veus i l’escalfor de tots aquells en qui reconec aquell cercle, tan diferent i aliè al despietat cercle global.

Exerceixo el meu dret a la malanconia, mentre altres exerceixen el convenciment cap a la felicitat que els mana l’autoajut, perquè no estic sola en la meva decepció, ho dic sense amargor amb el total convenciment de què el món que jo creia, en el que jo vaig somiar, es troba només en ell, en ella, en els meus nens, avui homes, i en els que m’apropen les seves mans.

Sílvia Tarragó

dijous, 15 de maig del 2008

LA CATOSFERA LITERÀRIA 08, PRIMERA ANTOLOGIA DE BLOGS EN CATALÀ


de Cossetània Edicions, que ens ha enviat la següent informació:

"No tots els blogs són literaris, però hi ha blogaires que escriuen força bé. A la xarxa s’està fent una part essencial de la literatura del present. Literatura 2.0. Escriptors de la mà oberta. Ciberescriptors que experimenten les noves possibilitats que dóna el format digital. Escriure en català a Internet. La catosfera literària.

Aquesta és la primera antologia catalana de textos escrits als blogs. 100 blogaires d’arreu dels Països Catalans demostren que, gràcies a Internet, la nostra llengua és més viva i més lliure que mai.

Com diu Biel Mesquida al pròleg: «Sempre havia sabut que l’escriptor ver és un creador de llibertats. En el blog ho és doblement: per l’escriptura en llibertat que practica i per la llibertat que dóna als lectors per dir la seva. Aquest gran teler públic que és el blog és també una disciplina quasi quotidiana.»"


El proper dissabte 17 de maig a les set del vespre es farà la presentació a Vallromanes. Una novedosa i interessant aposta que cal descobrir.

Sílvia Tarragó

dimecres, 14 de maig del 2008

LA BUTXACA CONTRAATACA


I ho fa oferint 22 nous títols per a llegir aquest estiu. Aquest títols provenen de la incorporació al segell Labutxaca de Ara Llibres i Meteora, dues editorials catalanes externes al Grup 62 que va ser qui va crear aquest segell, ara ja fa un any, amb un primer llançament de 20 títols del seu fons editorial.

Personalment recomano Flor de neu i el ventall secret de Lisa See, Els nostres avantpassats, que aplega tres novel.les d’Italo Calvino (El vescomte migpartit, El baró rampant i El Cavaller inexistent), Kafka a la platja, de Haruki Murakami i Les set aromes del món, d’Alfred Bosch. Però aquests són només uns quants dels molts títols que es poden trobar i entre els quals hi ha tant autors catalans (Maria Antònia Oliver, Sílvia Soler, Miquel Martí i Pol, Jaume Cabré, Ferran Torrent...) com estrangers (Susanna Tamaro, Ian McEwan, Donna Leon, Ami Tan, Ken Follet...) , contemporanis (Màrius Serra, Jordi Coca, Jostein Gaarder, John Irving, Paul Auster...) , i clàssics ( Emily Brönte, Lev Tolstoi, Gustave Flaubert, Stendhal...), tant en literatura (George Orwell, Corman McCarthy, Emili Teixidor, Jesús Moncada....)com en assaig (Carme Ruscalleda, Tahar Ben Jelhoun, Sebastià Serrano, Matthew Tree, Naomi Klein..)

A partir del 3 de juny estaran disponibles els 22 titols nous, aprofitant la proximitat de les vacances i que els dies són més llargs, la qual cosa convida a deixar-nos seduïr per alguna d'aquestes lectures.

Sílvia Tarragó.

divendres, 9 de maig del 2008

DE PEÒNIES I CONCUBINES


Edicions 62 sembla haver-se inclinat (talment com els bambús que el vent sacseja) aquest inquiet mes de maig, per velles històries orientals ambientades a la Xina i al Japó.

Anem a pams...

Primerament El pavelló de les peònies, de Lisa See, qui va captivar-nos amb l'excel.lent Flor de neu i el ventall secret, i que aquest cop s'inspira en la història real de tres dones xineses del segle XVII casades successivament amb el mateix home i que van escriure El comentari de les tres vídues , compendi de reflexions sobre l'òpera El pavelló de les peònies,una de les òperes xineses més famoses de tots els temps però prohibida a les dones i que encara avui provoca les crítiques i censures del govern xinès. La novel.la ens explica la història de la Peònia qui, amagada rere les gelosies del jardi, assisteix a la representació d'aquesta òpera en ple segle XVII, en una societat on les dones eren educades només per obeir. Així, esdevindrà una altra heroïna però de la seva pròpia tragèdia.

D'altra banda, Lesley Downer, reconeguda internacionalment pel seu profund coneixement del Japó, amb L'última concubina fa una crònica de la transformació que el Japó va experimentar al segle XIX: el pas d'una societat feudal a una societat moderna. Aquest interessant procés ja va estar magnificament retratat a La tierra pura a través de la experiència, basada en fets reals, d'un occidental. Aquest cop, la protagonista es una nena d'un poblet de l'interior de les muntanyes, que per un fet fortuït acaba vivint al Palau de les Dones a la gran ciutat d'Edo. Tot això succeeix a la segona meitat del segle XIX, quan el pais està canviant i arriben els estrangers desitjosos d'incloure la sagrada terra del Japó al seu imperi colonial.