dimecres, 29 d’agost del 2007

'LA MUERTE DE VENUS', DE CARE SANTOS


‘La muerte de Venus’,
de Care Santos
Espasa

Care Santos (Barcelona, 1970) és una autora de Mataró amb una dilatada trajectòria que l’ha convertida en una destacada escriptora del moment, prolífica i alhora versàtil. Una de les seves darreres obres és ‘La Muerte de Venus’, finalista del Premio Primavera de Novela 2007.

Barreja d’història de fantasmes amb narrativa històrica, parapsicològica i un toc de policial, aquest llibre està ambientat a Mataró i el lector del Maresme hi trobarà molts referents que li seran sobradament coneguts.

Però més enllà d’aquest aspecte estem davant d’un relat captivador en el qual poden trobar-se, fins i tot, clars referents d’un tema social malauradament tan de moda com el maltractament a les dones.

Mònica hereta una casa familiar en la qual succeeixen fenòmens paranormals que acabaran lligant-se amb l’aparició d’un bust d’una Venus romana.

Sense voler explicar més, els protagonistes començaran un seguit d’aventures parapsicològiques i faran d’arqueòlegs per resoldre un problema entre els vius i els morts que s’arrossega des del passat. I no dic més: per llegir, aprendre i el més important, passar una immillorable estona.

Albert Calls

'PANDORA AL CONGO', d'ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL

‘Pandora al Congo’,
d’Albert Sánchez Piñol
La Campana

Després de ‘La pell freda’, notable èxit de vendes i de crítica, amb drets de traducció venuts a 24 llengües, Sànchez Piñol demostra de nou el seu talent com a narrador amb capacitat d’alternar el gènere i la qualitat literària amb un ofici excepcional.

Però, ¿quines són les claus d’aquesta narració hipnòtica, ambientada durant els temps de la Primera Guerra Mundial, perfectament calibrada i amb històries i subhistòries que capturen fins al final del text?

Des d’un judici fins a una història inversemblant de ciència ficció, ambientada al Congo, passant pels estrafolaris personatges d’una pensió, es donen cita en una trama en la qual hi suren reminiscències de Poe i Lovecraft.

La trama narrativa d’aquest text està construïda singularment, com unes nines russes. S’obre una història i en surt una altra, per acabar relligant-ho tot plegat en el darrer paràgraf.

El lector no tindrà treva des del moment que comenci a llegir aquesta història folletinesca que tanca amb contundència grans qüestions de l’existència humana.

L’autor ja és, amb només unes poques obres, el més internacional de la Literatura Catalana. Amb ‘Pandora al Congo’ evidencia que es pot fer novel·la d’evasió sense defugir l’alta qualitat i donant resposta a a les grans preguntes de la vida. Com què és l’amor, per exemple.

Albert Calls

dijous, 23 d’agost del 2007

'LA LADRONA DE LIBROS', DE MARKUS ZUSAK


Sortirà publicada a començaments del mes de setembre. És la història d'una nena, Liesel, que va mirar als ulls a la Mort i que la va evitar, anys més tard, gràcies a un llibre.

De fet, va ser la Mort qui va fer que es convertís en lladre de llibres accidentalment, així que podria dir-se que va ser la mateixa Mort qui va salvar-la i, per això, ens explica ara la seva història: des de que va conèixer-la al tren, de camí a una nova llar a prop de Munich, fins la fatídica nit del bombardeig.

La Mort guarda a la seva memòria el pas de Liesel per un període de mancances, repressió i por, però no són obstacle per a que la imaginació i el desig de viure fructifiquin de qualsevol manera, fins i tot a les pàgines del Mein Kampf.

La Mort vigila i es presenteix mentre esperen al soterrani perquè ja no hi ha suficients refugis antiaeris, no obstant, la Mort diu que són els humans qui no deixan de perseguir-la i segurament tingui raó.

Sílvia Tarragó

dijous, 16 d’agost del 2007

L'origen dels Simpson


L'origen dels Simpson i Futurama, de Matt Groening es troba en aquesta serie La vida en el infierno apareguda als diaris d'Estats Units l'any 1977 i que publiquen en l'actualitat més de 250 diaris a tot el món. Ara arriba a les llibreries el volum, El enorme libro del infierno, on al llarg de 168 pàgines Groening torna a la càrrega fens ús d'una causticitat i sarcasme que a la sèrie de televisió es dulcifiquen. Aquest és el darrer llibre després de El amor es el infierno i El trabajo es el infierno, ja publicades.

Angoixa jovial, alegre rancúnia i rencomfortant al.lienació abunden a El enorme libro del infierno selecció de la tira cómica Vida en el infierno.

Sílvia Tarragó

dimarts, 14 d’agost del 2007

"El padrino" de L'India


Així és com descriuen la darrera novel.la de l'escriptor de Nova Delhi, Vikram Chandra, Juegos Sagrados, considerada com el millor llibre de parla anglesa dels darrers cinc anys. Caldrà esperar fins al novembre per a saber-ho, de moment, això és el que ens explica el seu autor:

"Tardé siete años en escribir este libro.
Después de finalizar los relatos de Amor y añoranza
en Bombay, seguía rondándome la sensación
de que tenía un asunto pendiente con el
personaje de Sartaj Singh. Había conocido a
varios agentes de la policía de Bombay mientras
escribía el relato de «Kama» y trabado amistad
con algunos de ellos. Me di cuenta de que seguía
haciéndoles preguntas y escuchando sus historias,
sobre todo las relacionadas con los pujantes
bajos fondos de la ciudad. Yo unía estas historias
a los relatos que había escuchado de niño sobre
gánsters legendarios como Haji Mastaan y Yusuf
Patel. Y una tarde que mi padre y yo regresábamos
al barrio donde vivíamos entonces, estando
el coche detenido en medio de un enorme atasco,
oímos el estruendo inconfundible de armas automáticas
resonando entre los edificios. La noticia
corrió de coche en coche: la policía había acorralado
a unos bhais –gánsters– en un edificio de
apartamentos a una manzana de donde estábamos.
Escuchamos el tiroteo y al día siguiente
leímos la noticia del suceso en el periódico. Unos
meses después, unos extorsionadores dispararon
e hirier on a un conocido mío. Sobrevivió de milagro.
Luego, a otro conocido mío le dispararon
cuando estaba subiendo a su coche. Escapó
gracias a la sangre fría de su chófer, que salió
disparado con las puertas abiertas y mi amigo
agarrado al asiento trasero. Y un día fui a casa
de mi hermana y encontré a unos guardias armados
frente a las verjas. Su marido, director de
cine, también había recibido la temida llamada
telefónica de Dubai exigiendo dinero y prometiendo
represalias. Para entonces yo ya había
conocido a algunos de los bhais. A través de
periodistas y policías había hecho los contactos
y me había reunido con ellos en cafés, en habitaciones
de hotel y en sus casas. A los jefes de las
«compañías» (las bandas) les preocupaba su
imagen y eran más accesibles que sus mercenarios,
que temían caer en una emboscada tendida
por compañías rivales o por la policía. Los escuché
a todos, y entonces supe que escribiría algo
relacionado con su mundo, un mundo que, en
realidad, todos compartíamos. Nuestras vidas
se entrecruzaban y no sólo a través de la violencia.
Seguí la pista de las conexiones, desde los bhais
hasta los policías y vuelta a los bhais, luego seguí
los vínculos del hampa con las fiestas del mundo
del cine plagadas de starlets y productores, y
luego me fui al norte, a Punjab , Chachemira, Jammu
y puntos de la frontera, y después al este, al otro
extremo del país. De los bhais y los Sartaj Singh
pasé al mundo del espectáculo, la política, el
espionaje internacional y el coraje inadvertido
de la gente corriente que intenta vivir con dignidad.
Me guiaba más la curiosidad que un plan
preconcebido: en Amritsar, un agente secreto me
dio una pista que seguí hasta Delhi y que me devolvió
a Bombay. La novela que nació a partir de
estos numerosos encuentros se mueve por todos
esos paisajes: un agente de policía se enamora;
una mujer joven se marcha a la gran ciudad para
convertirse en estrella de cine; una joven intenta
comprender qué ha sido de su familia en medio
de un caos político y asesinatos en masa; una
viuda lucha contra la pobreza y las presiones
urbanas que tuercen las vidas de sus jóvenes
hijos; un agente secreto novato e inexperto conduce
a una patrulla del ejército hasta los inhóspitos
y helados picos del Himalaya; una mujer
astuta e inteligente acepta dinero turbio para
producir programas de televisión sobre el sufrimiento
de las mujeres; un estudiante universitario
idealista, acosado por la policía y los políticos
locales, se refugia en las filas de las guerrillas
maoístas; un dirigente religioso de derechas
celebra un enorme yagna o sacrificio para los
ciudadanos de Bombay; un célebr e y despiadado
bhai dirige una compañía que acumula victorias
y descubre el extraño vacío de conseguir lo que
uno quiere.
Todas estas vidas, ordinarias y extraordinarias a
la vez, se rodean y entrecruzan para dar forma
a la novela, la cual espero contenga aquello a lo
que apuntaban las últimas palabras de Amor y
añoranza en Bombay: «la vida misma».
Vikram Chandra
La historia detrás del libro "

divendres, 3 d’agost del 2007

NOU LLIBRE D'ISABEL ALLENDE


El 31 d'agost sortirà a la venda La suma de los días, un relat basat en fets reals que fa referència directa a la familia de l'autora. És la història de la familia que vam descobrir a Paula i que descendeix dels personatges de La casa de los espíritus.

La protagonista torna a ser una dona, però en aquest cas, aquesta dona és la pròpia Isabel Allende, qui narra a la seva filla Paula tot el que ha succeït amb la familia des del moment en que ella va morir. Explica amb franquesa la història recent de la seva vida i la de la seva peculiar familia a California en una casa oberta, llena de gent i de personatges literaris, i protegida per un esperit: filles perdudes, néts i llibres que neixen, éxits i dolors, un viatge al món de les addiccions i altres a llocs remots del món a la recerca de l'inspiració, juntament amb divorcis, trobades, amors, separacions, crisis de parella i reconciliacions. També és la història d'amor entre un home i una dona madurs, i d'una familia moderna, destrossada pels conflictes i unida, malgrat tot.

Sílvia Tarragó